Avui entra en vigor el decret de convocatòria (pdf) d'eleccions a les Corts Valencianes, signat ahir per Francisco Camps. S'obre, doncs, el període de pre-campanya. El PP vol fer bons els sondatges i revalidar la majoria absoluta, malgrat els casos de corrupció que esquitxen el partit i Camps mateix; el PSPV prova de mobilitzar un electorat desencisat i Compromís confia a lligar un espai polític d'esquerra fragmentat, però que s'ha mobilitzat en massa contra Camps.

El decret signat ahir per Camps estableix que s'elegiran  noranta-nou diputats: quaranta a la circumscripció de València, trenta-cinc a la d'Alacant i vint-i-quatre a la de Castelló. En la legislatura actual els noranta-nou escons es repartien d'aquesta manera: el PP, cinquanta-quatre; el PSPV, trenta-vuit, i Compromís, set.

El PP va solemnitzar ahir a Riba-roja el començament de la pre-campanya amb un acte presidit per Camps, acompanyat de càrrecs del PP valencià i del Consell. El partit prova de fer pinya amb Camps, una candidatura que la direcció espanyola del PP qüestiona per l'encausament del president de la Generalitat en el cas dels vestits, dins la trama corruptiva Gürtel.  

La inquietud de la direcció del PP espanyola s'explica per l'impacte que pot tenir la situació judicial de Camps tant en la campanya de les eleccions del 22 de maig com en la campanya de les eleccions a les corts espanyoles de l'any vinent. Perquè, com que el jutge ha desestimat els últims recursos de la defensa de Camps per a ajornar el procés, el mes de maig, en plena campanya, podria dictar-se l'acte de processament de Camps; entre el juny i el juliol es podria formar el jurat popular i cap a la tardor hi hauria el judici, just durant la pre-campanya de les eleccions espanyoles.

Però el PSPV també té implicat en un procés judicial un dels seus candidats, el cap de llista per Alacant i portaveu a les corts, Àngel Luna. Luna serà jutjat per un presumpte delicte d'encobriment, en relació amb l'informe sobre el cas Gürtel que va descobrir a la tribuna de les corts quan era sota secret de sumari. Els socialistes, començant per Jorge Alarte, han tancat files amb Luna contra les crítiques del PP. Tot això a banda, el PSPV arriba als comicis després d'un procés de primàries traumàtic, que ha tornat a palesar les divisions del partit i que ha acabat amb Antoni Asunción portant a judici la direcció per suposades irregularitats en el recompte dels avals. Els socialistes també han de combatre un electorat potencial que veu amb desànim com els sondatges  anuncien una nova majoria del PP.

La Coalició Compromís es presenta amb una imatge renovada amb la intenció de combatre el bipartidisme PP-PSPV i de superar sostre electoral del 5% que imposa la llei electoral valenciana. El Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i els Verds-Esquerra Ecologista volen ocupar un tercer espai polític i esdevenir una alternativa al PP i als socialistes, i confien que el fet de presentar-se sense Esquerra Unida del País Valencià (amb qui havien concorregut plegats el 2007) no fragmenti el vot d'esquerres.

Perquè la principal dificultat que tenen les formacions petites en aquestes eleccions és el mínim exigit del 5% dels vots a tot el territori per a tenir representació, en lloc del 3% que estableix la llei electoral espanyola. Si fos el 3%, com al Principat, els grups nacionalistes haurien tingut parlamentaris en totes les legislatures i haurien pogut créixer. Fins i tot si el 5% exigit fos provincial i no general, en totes les legislatures hi hauria hagut diputats nacionalistes a Castelló i, en algunes, a València. Però el model valencià afavoreix el PSOE i el PP.

FONT: vilaweb.cat