L'Expressió d'Altea: Un estudi de la Universitat d'Alacant trau a llum la manipulació de les dades d'aigua per permetre la macro-urbanització de Callosa d'en Sarrià

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer treballa amb dades errònies per poder emetre un informe favorable al PAI Anibits-Margequivir, després de dos informes desfavorables previs.

Un estudi de l'Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d'Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina (exrector de la Universitat d'Alacant i actualment director de l'Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d'Alacant) trau a la llum dades que deixen en evidència la manipulació de dades de l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per justificar que existia recurs hídric suficient per a la construcció de dos camps de golf, més de 2000 habitatges de luxe i un hotel a Callosa d'en Sarrià.

El passat 19 de juliol de 2011, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre un informe favorable en relació amb la macrourbanització del sector Anibits-Margequivir del municipi de Callosa d'en Sarrià. En aquest informe (al que havien precedit dos informes desfavorables) es deia que el consum actual del municipi de Callosa d'en Sarrià està al voltant de 1.745.600 m3/any que sumant a la demanda generada per l'actuació objecte d'aquest informe dóna una demanda de 2.121.223 m3/any, la qual cosa és inferior a la demanda estimada per aquest organisme per a l'any 2015.

Des de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i la Plataforma ciutadana Callosa Sostenible s'ha descobert que en un estudi de l'Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d'Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina titulat “Optimización de recursos hídricos y armonización de sus usos: El Consorcio de Aguas de la Marina Baixa” apareix que el 2008, el consum per a abastiment a Callosa d'en Sarrià el 2008 va ser de 1.799.782 m3.

Segons l'informe favorable del Comissari d'Aigües de 18 juliol 2011:

"Demanda urbana: s'estima en un total de 375.623 m3/any, calculada considerant una dotació de 225 l / habitant i dia, i una ocupació de 2,1 habitants per les 2178 habitatges."

"Segons les dades que consten en aquest Organisme el consum actual del municipi de Callosa d'en Sarrià està al voltant de 1.745.600 m3/any que sumant a la demanda generada per l'actuació objecte del present informe dóna una demanda de 2.121.223 m3 / any, la qual cosa és inferior a la demanda estimada per aquest organisme per a l'any 2015, que és d'uns 2.143.500 m3/any, per la qual cosa es dedueix que l'increment de demanda previst pot ser atès des de l'origen proposat. "

Segons el Consorci d'Aigües de la Marina Baixa, tal com es reflecteix en l'Estudi de la Universitat, el consum per a abastiment a Callosa d'en Sarrià el 2008 ja va ser de 1.799.782 m3, no de 1.745.600 m3/any com diu la CHX.

D'aquesta manera la redacció que hauria d'haver fet el Comissari seria:

1.799.782 + 375.623 = 2.175.405 m3/any, la qual cosa és SUPERIOR a la demanda estimada per aquest organisme per al 2015, que és d'uns 2.143.500 m3/any, de manera que l'increment de demanda previst NO pot ser atès.

Cal destacar que en aquest mateix estudi hi ha una taula de consums dels municipis del Consorci amb les mateixes dades que utilitza el comissari, és a dir, totes les dades coincideixen excepte el de Callosa d'en Sarrià.

Ara, aquesta nova informació s'afegeix al recurs de revisió que la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat va presentar fa uns dies davant la CHJ a l'estimar que s'havien comès errors de càlcul pel que fa a les necessitats hídriques.

La Plataforma Callosa Sostenible i la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, ja han denunciat públicament que el projecte de construcció d'una urbanització, dos camps de golf i un hotel en plena Serra de Bèrnia no compta amb l'aigua suficient per al seu manteniment, el que posa seriosament perill la supervivència del municipi de Callosa d'en Sarrià, dels seus habitants i de la seva agricultura. Tots dos col·lectius han presentat un recurs de reposició contra l'aprovació del projecte, recurs davant la CHX i davant la Comissió Europea, ja que, a més a més, el projecte incompleix diverses directives europees: Tres quartes parts del terreny del PAI estan catalogades com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA "Muntanyes de la Marina"), inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, i la zona és un Lloc d'Interès Comunitari (LIC "Serres de Bèrnia i el Ferrer").