Manolo Miralles: “El país existeix, sols cal sacsejar-lo un poc per veure com floreix” –va afirmar abans de preguntar-se com seria tot “si tinguérem uns governants que estimaren la cultura”

Dels triomfadors de la nit, cal destacar els dos trofeus aconseguits per Aspencat (arranjaments i àlbum d’electrònica i hip hop, categoria en què guanyaren també l’edició anterior), cosa que els dimensiona al centre de l’efervescent escena actual.

Per contra, una de les propostes més sòlides i populars, Orxata, no va obtenir premi en cap de les seues tres nominacions.

Gran part del protagonisme recaigué sobre el reaparegut Pep Laguarda, qui omplí l’escenari quan acudí a recollir el seu premi al millor àlbum de pop, per Plexison impermeable, un treball de culte finalment publicat després d’un increïble lapse de trenta-tres anys des de la seua gravació.

Senior i el Cor Brutal (millor cançó), Arthur Caravan (videoclip) i Mara Aranda (millor disc de folk), són altres dels premiats anit que n’acumulen uns quants a la seua trajectòria.

El premi revelació que atorga Escola Valenciana va anar per a Júlia i també es reconegué el talent literari de Lluís Vicent, mentre que com a millor àlbum de cançó es premià el treball de Pau Miquel, cantant d’Arthur Caravan, sobre textos de Vicent Andrés Estellés.

El millor àlbum de rock se l’endugué una nova banda de so enèrgic: Mox Nox, i el del millor disseny, Lesotho, del grup 121dB, del qual el jurat destacà l’adaptació a diferents formats i l’originalitat de la proposta gràfica.

Quant al premi al suport a la música en valencià es va distingir la periodista Amàlia Garrigós, emblema d’un activisme radiofònic que va ser reivindicat (el públic va poder adquirir un CD que, a més dels nominats als premis, incloïa una antologia del defenestrat programa de Ràdio 9 Alta Fidelitat).

Garrigós ha esdevingut representant visible d’uns professionals injustament bandejats i maltractats, com els agrupats a la plataforma MildeNou (d’afectats per l’ERO a RTVV), que anit transmeté la gala en directe pel canal d’internet 9exili.com. L’obsequi –l’estatueta realitzada per Cèsar Amiguet– fou lliurat per un representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha col•laborat donant suport econòmic als Premis.

Finalment, arribà l’homenatge a Maria del Carme Girau en forma de premi a la contribució a la música en valencià. Durant tota la gala es passaren diferents declaracions de la cantant de Simat, així com adhesions afectuoses de membres dels Setze Jutges (Espinàs, Llauradó, Serrat, Llach…), el col.lectiu de cantautors de què Girau formà part entre els anys 1964-67.

Al seu discurs, el president del COM, Manolo Miralles, no va eludir una menció al fet que està vivint l’any de comiat del seu grup, Al Tall, per a tot seguit recordar que ell continuarà creant.

“El país existeix, sols cal sacsejar-lo un poc per veure com floreix” –va afirmar abans de preguntar-se com seria tot “si tinguérem uns governants que estimaren la cultura”–.

Tant Miralles, com els artistes i membres del jurat que van intervenir, van deixar clara la seua intenció de seguir demostrant la quantitat i qualitat dels artistes que canten en valencià.

PREMIS:

Millor àlbum de cançó d’autor: Pau Miquel Soler, L’amor o la guerra;

Millor àlbum de folk: Mara Aranda i Solatge, Lo testament;

Millor àlbum de pop: Pep Laguarda, Plexison impermeable;

Millor àlbum de rock: Mox Nox, Damnatio memoriae;

Millor àlbum d’electrònica i hip-hop: Aspencat, Essència;

Millors arranjaments: Aspencat, Essència;

Millor lletra: Lluís Vicent, “En la corda fluixa”;

Millor cançó: Senior i el Cor Brutal “Als germans de diferent mare”;

Millor maqueta: Júlia, El mecanoscrit;

Millor disseny: 121dB Lesotho (disseny: Vicent Carbonell i José Martí, fotografies: Andrea Serra i José M. Pedrajas);

Millor videoclip: Arthur Caravan “Vents” (David Cloquell);

Suport a la música en valencià: Amàlia Garrigós;

Contribució a la música en valencià: Maria del Carme Girau.

FONT: La Veu PV