'Més educació, Camps a la presó' fou una de les proclames més repetides ahir, acompanyada de pancartes com 'Jo sí que sóc no-culpable' o 'Sí que sou culpables d'haver arruïnat el País Valencià', a les manifestacions contra les retallades que hi hagué (vegeu-ne aquesta crònica amb vídeo). I és que la indignació ha esclatat aquests últims dies i en cosa d'una setmana s'han vist algunes de les manifestacions més grans d'aquests últims anys: el cap de setmana passat milers de ciutadans van sortir a defensar l'educació pública, contra la política educativa del govern d'Alberto Fabra i, ahir, van ser desenes de milers els que van clamar contra les retallades als carrers de València, Castelló i Alacant, convocats pels sindicats.

Si les tres manifestacions contra les retallades ja es preveien multitudinàries, el veredicte absolutori de l'ex-president Francisco Camps va encendre encara més els ànims i els carrers es van omplir de gom a gom. Per això, tot i ser un dia feiner, les marxes van ser encara més multitudinàries que no les del cap de setmana.

A València, la manifestació va començar a les 18.30 a la plaça de Sant Agustí i a les 20.00 encara hi havia milers de manifestants que no havien pogut començar la marxa. Perplexos i emocionats, no es podien creure el col·lapse que la multitud havia causat en tot el recorregut i en els carrers del centre de la ciutat en general. Quan minusta abans de les vuit va començar a saber-se que la capçalera ja feia estona que havia arribat a la plaça de la Verge, punt final de la marxa, va esclatar l'eufòria i la impaciència per arribar-hi. A les 21.00 encara hi havia centenars de ciutadans que arribaven a la plaça de la Verge per cloure una manifestació històrica. La capçalera hi havia arribat a les 19.15. Les xifres anunciades pels sindicats compten 150.000 manifestants a València, 60.000 a Alacant i 30.000 a Castelló.

Camps va esdevenir el protagonista de bona part dels crits, especialment quan la marxa va passar per davant del seu domicili familiar, on molts manifestants es van aturar cridant consignes en contra de la seva declaració de no culpabilitat. També es van fer sentir altres proclames com 'Vergonya!', 'Més FP i menys F1', 'els presidents, a Picassent' (en plural) i referències diverses a obres polèmiques del Consell, com l'aeroport de Castelló. I també: 'Nosaltres sí que som innocents',  'Si els funcionaris no robem, per què sempre paguem?', 'Menys corrupció i més educació', 'Camps, culpable, paga tu la crisi' i 'Quant ha costat aquest jurat?'.

'El major atac de la història'

Al final de la marxa, la periodista de Canal9, Xelo Miralles, va llegir un manifest que qualifica el decret-llei com 'el major atac de la història' als treballadors públics. 'Pretenen estalviar més 1.000 milions d'euros de la forma més fàcil, retallant salaris i serveis' consideren els sindicats que denuncien l'acomiadament durant l'estiu del personal interí docent, la reducció de la jornada a 25 hores al personal interí de l'administració de justícia, de l'administració del govern valencià, i de totes les empreses, entitats i fundacions del sector públic.

Moments abans de la mobilització, el secretari general d'UGT al Pais Valencià, Conrado Hernández, va assenyalar que els sindicats no estan d'acord amb les retallades i que aquestes s'uneixen al 'malbaratament dels anys de govern del PP al País Valencià'. Hernández va remarcar 'la necessitat d'una reforma fiscal perquè pagui qui més té i que s'inverteixi més en educació i sanitat'.

En un sentit semblant, el secretari general de CC.OO al País Valencià, Paco Molina, va dir 'som l'autonomia que menys invertix en educació pública i sanitat, la que menys llits per habitant tenim' i va reclamar que el govern Fabra i Rajoy donin una 'eixida equilibrada' a la crisi. Molina va reclamar que els governs persegueixin el frau fiscal i exigeixin esforços fiscals a les rendes més altes.

El responsable d'acció sindical d'Intersindical Valenciana, Adel Francés, de la seva banda, va demanar la retirada del decret-llei perquè el govern valencià no està legimitat per aprovar un decret que els seus votants no sabien que anava a dur a terme.

FONT: Vilaweb