L'Expressió d'Altea: Tres anys d'austericidi

El 12 de maig del 2010 Zapatero anunciava al congrés espanyol les primeres retallades · Durant aquest temps d'austeritat tots els indicadors econòmics i socials han empitjorat

El 12 de maig del 2010, fa tres anys, l'aleshores president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va fer un discurs al congrés en què va anunciar les pimeres retallades, pressionat per la UE per evitar el rescat. Va anunciar unes mesures molt dures per a la butxaca dels ciutadans, per als funcionaris, per als depenents, per als pares i mares, perquè començava una retallada de 15.000 milions, que després va continuar el govern de Rajoy. Són tres anys d'austeritat, tant en l'executiu espanyol com en els governs autonòmics, durant els quals tots els indicadors econòmics i socials han empitjorat.

El periodista i documentalista Antonio Maestre ha recollit les dades de tots aquests indicadors, extretes de l'INE, el CIS, Eurostat i ICEX, i ha comparat la situació el maig del 2010 amb la d'ara. El resultat de la comparació és prou contudent. Són dades a nivell estatal:

Desocupació (dades de l'enquesta de població activa)

2010: 4.612.700

2013: 6.202.700

Desocupació juvenil

2010: 42,06%

2013: 57,22%

Desocupació entre les dones

2010: 20,56%

2013: 27,61%

Creixement de l'economia

2010: -0,3%

2013: -1,4%

Prima de risc

2010: 160 punts bàsics

2013: 294 punts bàsics

Deute sobre el PIB

2010: 61,5%

2013: 90,69%

Espanya en el rànquing de l'índex de desenvolupament humà

2010: 20º lloc.

2013: 23º lloc.

Dèficit públic

2010: 9,7%

2013: 10,6%

Pobresa relativa

2010: 20,7%

2012: 21,1%

Pobresa infantil

2010: 25,3%

2012: 25,9%

Risc d'exclusió social infantil

2010: 28,8%

2013: 29,7%

La crisi social

Tres anys després de començar la política de retallades la situació és molt pitjor. La crisi social s'escampa per tot arreu. Les dificultats per a viure amb comoditat ja han invadit completament la classe mitja que fa tres anys veia les retallades com una cosa que no li afectava. Hui ningú no se n'escapa de les conseqüències d'una política que, a més, comença a ser seriosament qüestionada fins i tot per aquells que la van propiciar.

El mes passat el mateix FMI, impulsor de les polítiques d'austeritat, reclamava que l'estat espanyol anara més lent en el procés de reestructuració del deute i que al costat de les polítiques d'austeritat es posen en marxa polítiques de creixement.

La raó és que l'enorme retallada pel deute en comptes de millorar la situació de l'economia l'ha empitjorat notablement. Atrapats en un cicle nefast de falta de crèdit, deutes cada vegada majors, dificultats creixents per a assumir els compromisos i desmoralització col·lectiva les empreses es plantegen, especialment les petites, si té cap sentit continuar. I la destrucció de llocs de treball implica ja i també la destrucció de la trama productiva del país i de l'estat fins a uns límits difícils d'assumir.

I la deslleialtat institucional

En el cas de l'estat espanyol, a més, el comportament de l'executiu de Mariano Rajoy aixeca ampolles per la seua deslleialtat institucional. Com més relaxació rep més ofega a les comunitats autònomes i els ajuntaments, fins al punt que el president de la Generalitat de Catalunya es planteja negar-se a signar el pressupost i el president de la Generalitat Valenciana no té cap dubte a l'hora de criticar el seu partit per la financiació clarament insuficient que fa de les autonomies.

Tenint en compte a més que les autonomies gestionen la gran majoria dels serveis socials, la mala financiació i també el retard exagerat dels pagaments incideixen directament en sectors com els farmacèutics que es veuen en situacions límit, clar, estan pràcticament finançant ells l'administració amb els seus impagats.

Tres anys d'austericidi

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Traductor

Etiquetes

El més llegit esta setmana

Contacte

Arxiu