Dos agricultors han rescatat un fruit que es trobava quasi extingit

Hi ha èpoques de l'any en què poder provar una tomaca i que sàpiga a tomaca de l'horta, al sabor de sempre, és quasi una missió impossible. Molts recorden com sabien les tomaques que es cultivaven amb estima, eixos que sí sabien a tomaca i les formes i grandàries eren d'allò més variat. Ara eixa sensació està a l'abast de la mà en la Marina Baixa i en els principals mercats del país; arriba de la mà de la tomaca Rosa d'Altea.

Aquesta varietat de fruita, ha renascut en el municipi alteà de la mà de dos agricultors de la comarca, Damián Crespo i Juan Martinez. Tots dos han aconseguit rescatar la tomaca ‘Rosa d'Altea’ després d'haver-hi pràcticament desaparegut, quan fa dècades era conreat en diferents zones de la Marina Baixa.

I d'on han tret una d'eixes llavors per a tornar a conrear aquest tipus de tomaca? Segons explica Juan, la llavor del Rosa d'Altea “es gastava en les cases de tota la vida, però va arribar un moment que es va deixar de sembrar”. El costum era guardar eixes llavors per a l'estiu. Ells van localitzar a un home major del poble que encara tenia i van decidir cultivar de nou la tomaca com antigament per a deixar de portar les llavors de fora.

“Fa ja un parell d'anys que anàvem darrere d'esta llavor i finalment l'hem aconseguit”, afirma Damián. I quan la van aconseguir, va caldre tractar-la amb molta cura per a poder tornar a cultivar-la i aconseguir, a més, que aguante més temps. Per a açò ha sigut estudiada i tractada per laboratoris especialitzats.

Van començar fa un any a experimentar amb dos tipus de llavor i finalment fa uns sis mesos van decidir fer-se avant amb la que utilitzen actualment en dos camps: un a Altea, on creixen 5.000 plantes, i un altre a Callosa d'en Sarrià, d'on és Damián. Allí hi ha altres 3.000. No coneixien el rendiment que podia donar-los i a més reconeixen que és molt difícil de cultivar. Tot el procés el porten a terme “com a Almeria, amb llavors d'abans però en hivernacles amb tècniques modernes”.

D'elles ja han tret més d'una collita que pràcticament els ha desaparegut de les mans de l'èxit que ha tingut. De fet, els agricultors tenen actualment més demanda de la qual poden atendre amb el que planten. La tomaca Rosa d'Altea l'arrepleguen dos vegades a l'any, una a l'estiu, “la més productiva”, i una altra a l'hivern. Ara és a punt de caramel per a començar a recol·lectar-la. La seua venda s'allargarà més enllà del Nadal.

La Rosa d'Altea és una tomaca que crida l'atenció, del que destaca en el seu aspecte exterior la seua gran grandària, el seu to rosa i la seua fina pell. En boca, pràcticament es desfà en la boca en menjar-la. A més, té una forma irregular, és a dir, cap tomaca s'assembla a un altre que nasca en la seua mateixa mata. I si alguna cosa ho fa diferent és que és molt dolç i no conté gens d'àcid, la qual cosa contribueix al fet que aquells que no menjaven aquest aliment per eixa raó, el puguen incorporar a la seua dieta.

“La gent s'interessa molt per aquesta tomaca perquè és molt saborosa i carnosa, amb poc àcid i perquè no té quasi pell”, explica Juan. “L'àvia d'un amic ha tornat a menjar tomaca després de molt temps” precisament per açò, afirma Damián. “La gent a la que no li agradava o no podia menjar perquè li sentava malament han començat a provar-ho”.

Els agricultors distribuïen el producte en una caixa estàndard negra amb dibuixos a la qual afegien un adhesiu de la marca Rosa d'Altea. Ara, volen començar a comercialitzar-la amb el seu propi envàs de fusta, “com les caixes d'abans”.

La distribució del producte la fan en la comarca, principalment en la llotja de Benidorm, que és la que distribueix als fruiters i altres clients, però també “repartim algunes caixes per Altea i Callosa” i alguna a mercats com el d'Alcoi. La resta es dirigeix més lluny, als mercats de proveïments a Madrid o Barcelona i al de Tarragona; des d'allí ja arriba a tota Espanya. També van a començar a vendre el seu producte a Bilbao.

S'encarreguen del negoci ells mateixos, excepte en moments puntuals de la collita en el qual dos persones els ajuden a recol·lectar. Ara per ara no està en el seu pensament ampliar el número de mates i la producció perquè asseguren que tenen que veure com es comporta el mercat amb la collita d'hivern. “Cal anar a poc a poc pujant escalons. Primer anem a començar amb les caixes i després ja veurem”. Encara que tenen clar que cal anar “millorant i invertint” i introduir en cada campanya una mica més.

Tots dos són molt conscients de la dificultat del seu negoci i del sector en el qual treballen perquè ja es dedicaven a cultivar tomaques d'altres varietats, però van haver de deixar-ho perquè la competència era asfixiant. Ara, amb el renàixer de la tomaca Rosa d'Altea, sembla que han trobat un buit que ha fet que el seu producte tinga èxit.

FONT: La Marina Plaza