Hui finalitza el període d’al·legacions dels centres educatius a la proposta d’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació per al curs 2014-2015

La Comissió d’Educació d’Escola Valenciana valora que la proposta d’arranjament escolar per al pròxim curs s’ha basat únicament i exclusiva en xifres d’alumnat matriculat als centres públics, mentre que cal tenir en compte molts altres factors a l’hora de decidir eliminar o no una unitat educativa pública: “ El més important és que els nostres gestors educatius tinguen en compte que els alumnes són molt més que un número o un percentatge, cada unitat educativa és singular i cal tindre presents factors com l’atenció a la diversitat o les conseqüències que pot generar l’eliminació d’unitats educatives d’ensenyament en valencià tenint en compte el context sociolingüístic de la població i l’oferta insuficient d’ensenyament en valencià al nostre sistema educatiu”.

L’argument sobre el qual es basa el departament de Planificació Educativa de la Conselleria d’educació és que ha baixat l’alumnat matriculat en el sistema educatiu públic per la davallada de la natalitat. No obstant, des d’Escola Valenciana es considera que és un argument reduccionista i que la retallada d’unitats educatives es correspon amb les polítiques de la Conselleria d’Educació basades en la promoció de la xarxa educativa concertada i a l’augment de les ràtios per unitat de 25 a 30 alumnes: “Al País Valencià ens podem sentir molt orgullosos de comptar amb un 70% de l’alumnat matriculat al sistema educatiu públic, cosa que no passa en moltes altres autonomies, però sembla que per al govern d’Alberto Fabra això no és cap mèrit i per tant la promoció de l’ensenyament públic és nul·la”, ha dit Vicent Moreno.

Els programes d’ensenyament en valencià estan establerts en el sistema educatiu públic, la qual cosa fa que un tema com l’eliminació d’unitats afecte directament a les línies en valencià. Cal recordar que només 53 centres privats i concertats de tot el País Valencià ofereixen alguna línia d’ensenyament en valencià. 

Escola Valenciana sempre ha apuntat que les ciutats més grans valencianes són punts negres en quan a oferta d’ensenyament en valencià. És per això que la possible eliminació d’unitats d’ensenyament en valencià a les ciutats d’Alacant, Castelló i València afecta de forma molt directa a l’oferta dels programes òptims d’ensenyament al nostre territori. Dèsset són les unitats d’ensenyament en valencià que perillen en les tres ciutats:

Alacant

CP Joaquin Sorolla – (Línia en valencià)

CP Mora Puchol – (Doble línea)

CP Emili Varela – (Doble línea)

Castelló

CP Bernat Artola (Línia en valencià)

CP Bisbe Climent (Línia en valencià)

CP Blasco Ibáñez (Línia en valencià)

CP Herrero (Línia en valencià)

CP Antonio Armelles (Línia en valencià)

València

CP Artista Faller – (Doble línea)

CP Ramiro Jover - (Línia en valencià)

CP Nicolau Primitiu – (Doble línea)

CP Padre Manjón – (Doble línea)

CP Sara Fernández – (Doble línea)

CP Santo Cáliz – (Doble línea)

CP Les Arenes – (Doble línea)

CP Castellar-Oliveral - (Doble línea)

L’eliminació d’unitats d’ensenyament en valencià té conseqüències molt greus en una ciutat com Alacant. Compta amb 55 escoles publiques, de les quals només 15 tenen alguna línea d’ensenyament en valencià, per tant l’oferta educativa en la nostra llengua és irrisòria. El cas del CP Joaquín Sorolla és ben significatiu perquè és l’únic de la ciutat que només oferta ensenyament en valencià i per al pròxim curs es pretén eliminar una de les dues unitats d’Infantil que té: “Una bona potenciació de l’ensenyament públic i en valencià a la ciutat d’Alacant generaria que les famílies d’Alacant confiaren en el model educatiu que dóna la millor qualitat educativa. Una política d’eliminació d’unitats en tres centres d’Alacant que oferten ensenyament en valencià és un doble atac, tant a l’ensenyament públic com a l’ensenyament en valencià en una ciutat on la promoció de a nostra llengua des del món educatiu és clau”, ha explicat Vicent Moreno.

Pel que fa a la ciutat de València, ara com ara, s’oferta alguna línia d’ensenyament en valencià a la meitat de les escoles públiques. El barri de Sant Marcel·lí, on estan ubicats els col·legis públics Ramiro Jover, un dels pocs de la ciutat que només oferta ensenyament en valencià i el Sara Fernández, pot veure molt reduïda l’oferta d’ensenyament en valencià si s’eliminen les unitats d’Infantil. Així mateix, si al CP Castellar-Oliveral es decidira eliminar la unitat en valencià, a aquest barri de la ciutat de València desapareixeria completament l’oferta d’ensenyament en la nostra llengua.

Pel que fa al cas de Castelló de la Plana, és la ciutat que sempre ha tingut una major oferta d’ensenyament en valencià a la xarxa pública. Els cinc centres educatius que perdrien unitats, serien de segur unitats d’ensenyament en valencià i això suposa la promoció per part de la Conselleria d’Educació de l’ensenyament privat i concertat en castellà a la capital de les comarques del nord. 

En total a les tres ciutats es poden perdre automàticament 7 unitats d’ensenyament en valencià per al pròxim curs. Els altres 9 centres tenen doble línia educativa, això és, unitats d’ensenyament en valencià i unitats d’ensenyament en castellà. En aquests casos és el centre el que tria quina unitat educativa eliminar. És per això que des d’Escola Valenciana, si es fa inevitable la eliminació de la unitat, es recomana que es mantinga la unitat d’ensenyament en valencià com a garantia de qualitat educativa.

Des de l’entitat està elaborant un informe complet per avaluar la supressió d’unitats d’ensenyament en valencià a tots els municipis de les nostres comarques. Es pretén analitzar centre per centre i cas per cas per avaluar en quina situació queda l’oferta d’ensenyament en valencià per al curs que ve. Aquest serà un dels temes que des d’Escola Valenciana es vol tractar en profunditat a la reunió que hi ha prevista per al 14 de gener amb representants de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.

FONT: La Veu PV