Deia Sabina que quan era més jove, va viatjar en bruts trens que anaven cap al Nord. En el meu cas, quan era més jove en algunes manifestacions de Madrid es corejava enfront de la policia allò de "Mi primo el de Bilbao os tiene acojonaos". 

Llavors la cosa anava de debò i l'enfrontament entre manifestants i antidisturbis formava part d'un ritual. Les intervencions policials, per desproporcionades que foren, no escandalitzaven a quasi ningú. Però ja ningú té ‘primos’ a Bilbao i a Sant Sebastià l'alcalde de Bildu brinda amb els regidors del PP, mentre que, a Madrid, els indignats i els laics practiquen millor que ningú allò de posar l'altra galta enfront d'una policia d’uniformes blaus que  no dissimulen un ànima grisa.

No hem d'oblidar que el, cridem-lo així, "estil policial" és un dels indicadors de la qualitat democràtica d'un país i que, en aquest indicador, Espanya ofereix molt poca qualitat, fins al punt que alguns guies turístics estrangers recomanen als seus ciutadans evitar tant com siga possible el contacte amb les policies espanyoles.

Encara que el cinema i les sèries de televisió ens han ensenyat a admirar i a empatitzar amb els patits agents de l'ordre, herois anònims que vetlen i es desvetlen per a protegir-nos, la visita del sant pare ha tornat a retratar a les tristament famoses Unitats d'Intervenció Policial. Gràcies a alguns periodistes (últimament les víctimes preferides de la violència policial) desenes de fotografies i vídeos que proven la brutalitat i la gratuïtat dels antidisturbis, han sorprès a centenars de milers de ciutadans. Fins i tot Elena Valencià, la cap de campanya de Rubalcaba, ha qualificat d'intolerable la violència desplegada i diversos càrrecs públics socialistes han exigit el cessament de la seua pròpia delegada del govern.

Si finalment el PP guanya les eleccions, el més dur estarà encara per arribar

Espanya  és el país en el qual la República va crear la Guàrdia d'Assalt per a evitar que el control de l'ordre públic, almenys en les ciutats, estiguera en mans d'una Guàrdia Civil que no sabia mantenir l'ordre sense disparar. Espanya és el país en el qual després de la ‘modèlica’ Transició no es va produir cap depuració en uns cossos policials replets de torturadors per als quals la impunitat mai va deixar de funcionar. I Espanya segueix sent el país en el qual la policia apallissa a la gent d'esquerres que protesta, siguen treballadors, estudiants, indignats en general i, últimament, defensors de la laicitat. S'imaginen vostès als antidisturbis carregant en aquella manifestació de la AVT en la qual va ser agredit el Ministre Bono? Si ja els va anar malament als policies que van detenir als agressors de Bono imaginen-se l'escàndol si haguera hagut càrrega. S'imaginen una càrrega policial en les manifestacions ultracatóliques, contra els drets civils dels homosexuals?. Bé sabem que a Madrid les hòsties no les dóna el Papa i sempre les reben els mateixos.

No tinc cap dubte que la policia és imprescindible per a construir una societat justa, ni tampoc dubte del compromís civil i de la bona voluntat de molts agents que segur s'hauran indignat al veure actuar als seus companys. El problema és que als policies demòcrates no els veiem ni els escoltem mai. Els sindicats policials són especialistes a justificar el que es injustificable i els responsables d'Interior del PSOE semblen deixebles de Fraga i de Martín Villa; solament li falta ja al bo de Camacho anar a veure als ferits com van fer els ministres franquistes després de la repressió de Vitòria en el 76.

Sóc conscient que, si finalment el PP guanya les eleccions, el més dur estarà encara per arribar, però ja va sent hora que els demòcrates diguem que aquesta policia no ens representa.

FONT: Público