El documental de David Valls, on es retrata la realitat de la situació del valencià usant com a fil conductor una jove alemanya que no entén el castellà, aconsegueix l’acceptació i reconeixement dels espectadors en la seua estrena a l’Octubre de València

“M’ha agradat molt perquè el documental reflecteix a la perfecció la realitat de la situació del valencià en la societat del País Valencià”.

Aquestes paraules pronunciades per un dels més d’un centenar d’espectadors que ahir van tenir el ‘privilegi’ d’assistir a l’estrena del documentari Què ens passa, valencians!? a l’Octubre de València, defineixen amb encert la bona acollida i reconeixement amb què el públic va rebre l’estrena d’aquest treball audiovisual, dirigit per David Valls, on una jove alemanya -Alina Moser- que ni parla ni entén el castellà però que es defensa molt bé en valencià- fa un recorregut a colp de pedal i de nord a sud per les comarques i la realitat lingüística del poble valencià de la segona dècada del segle XXI.

Més d’un centenar d’espectadors van assistir divendres a la posada de llarg del documentari, fet possible a través del micromecenatge, en què ha col·laborat el diari digital la Veu del País Valencià.

Es tracta d’un audiovisual de 61 minuts de duració que retrata sociolingüísticament els valencians utilitzant com a conductora una jove originària de Frankfurt. El projecte ha sigut possible gràcies a la iniciativa de la productora olotina Zeba Produccions des de la plataforma verkami.

El seu restringit pressupost –vora 15.000 euros- sembla no haver sigut cap impediment –tot al contrari- perquè aquesta siga una obra de ritme trepidant, de qualitat i amb molt de suc i substància, on es fa una radiografia encertada de l’actual situació de la llengua dels valencians entre part dels 5 milions de ciutadans i ciutadanes que la utilitzen -o no –en el seu dia a dia i en els diferents àmbits de la seua realitat quotidiana.

Al finalitzar la projecció de Què ens passa valencians?!, en una sala de projeccions de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània que es va omplir de gom a gom, va tenir lloc un apassionat i intens col•loqui on els espectadors van tenir oportunitat de plantejar les seues preguntes -i opinions- al seu director, David Valls, i a la protagonista, Alina Moser, que juntament amb membres de les entitats col•laboradores -La Veu, El Tempir, ACPV, Escola Valenciana, El Micalet, Servei de Política lingüística de la UV i Tallers per la llengua- han fet possible el projecte. 

El documentari –disponible en format DVD- manté un ritme àgil i fresc. Per mig de dinàmiques entrevistes amb personalitats vinculades a la llengua i opinions i reaccions de gent anònima del carrer, usuaris o no de la llengua, la seua conductora palpa i percep –i per extensió l’espectador- amb un to simpàtic i desenfadat, l’ús i opinions dels valencians sobre la llengua que ens defineix i identifica com a poble.

Amb l'excusa d'un viatge en bicicleta pel País Valencià i amb un reduït equip de rodatge format per tres persones i la protagonista, l'Alina Moser -una noia alemanya que parla molt bé el català però que té certes dificultats per entendre i parlar el castellà-, el documentari aborda personalitats i gent anònima del carrer, usuaris i no de la llengua, per indagar sobre la opinió, percepció i ús dels valencians sobre la seua llengua.

Sant Rafel del Riu, Quart de les Valls, València, Sueca, Catarroja, pobles de topònims discutits com Castelló de la Ribera, Xàtiva, Gandia, Alcoi, Elx... són alguns dels escenaris d’aquest apassionant periple per la realitat comunicativa del País Valencià.

David Valls, Sergi Guix, Alina Moser i Eduard Miguel, creuen en aquest recorregut de nord a sud el País Valencià, per xarrar amb Vicent Mifsud, president del comitè d’empresa de la RTVV; Antoni Ferrando, professor, membre de l'AVL i de l'IEC; Ferran Suay, membre d'ACPV i opinador de La Veu; el presentador i monologuista suecà Eugeni Alemany, Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana; Dariana Goza, romanesa voluntària lingüística, Josep Àngel Mas, professor de lingüística aplicada de la UPV-Gandia; Xavier Sarrià, escriptor músic i guitarrista del grup Obrint Pas; i Moisés Vizcaino i Xavier Pérez, coordinador i director de La Veu, respectivament, entre moltes cares conegudes i altres no tant per part del poble valencià. 

Al llarg de 60 i pocs minuts, l’espectador aconsegueix impregnar-se de les dues realitats ben diferenciades del poble valencià respecte a la seua llengua, uns que intenten viure en valencià tot el dia amb molt d’esforç i altres que no parlen o no el volen parlar la llengua d'un poble que, segons alguns dels presents al debat, consideraren sotmès a un genocidi cultural, ètnic i lingüístic.

“La llengua és llibertat i cadascú té la llibertat d’usar-la”, va dir com a conclusió el director de Què ens pasa valencians!? David Valls a l'acabar l’acalorat col•loqui. La resposta a l’interrogant que planteja el mateix títol d’aquest audiovisual la té cadascú dels ciutadans i ciutadanes a l’hora d’usar en tots els àmbits una o altra de les dues llengües oficials que, amb molt diferent grau, coexisteixen al País Valencià. 

En definitiva, una experiència molt enriquidora i recomanable plasmada en un sucós i interessant documentari, amb to desenfadat i ritme viu i fresc, que té com a columna vertebral la llengua d’un poble que cal cuidar i estimar i que, almenys en un primer estadi, sembla haver agradat i aconseguit l’acceptació i reconeixement de tothom que l’ha vist.

FONT: La Veu PV