Alberto Fabra ha demanat de 'passar pàgina i recuperar la normalitat a les institucions valencianes' en el discurs d'investidura de hui a les Corts ; ha començat agraint la faena feta al dimitit Francisco Camps, que ha assistit finalment al ple, i ha anunciat tot un seguit de mesures d'austeritat a l'administració pública. Fabra ha mesurat l'equilibri entre la continuïtat i una certa renovació, anunciat diàleg i transparència.

Fabra ha començat el discurs fent un agraïment a Camps, a qui ha qualificat de 'valent, honest i honrat'. Ha volgut remarcar la legitimitat del seu càrrec, qüestionada per l'oposició per no haver estat elegit després d'unes eleccions, dient que forma part 'del partit que els ciutadans han votat majoritàriament'.

També ha fet èmfasi en el fet de ser el primer president originari de Castelló, declarant-se orgullós de la seva terra però destacant que volia ser el president de tots els valencians.

El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha anunciat avui que dimarts es presentarà com a candidat a presidir la Generalitat, com a alternativa a Alberto Fabra, designat pel PP el candidat a substituir el dimitit Francisco Camps. Així ho ha decidit avui el consell polític de Compromís reunit a València, que aposta per presentar durant el ple d'investidura 'una alternativa progressista que s'oposi a les polítiques de dretes del PP'.

Segons Morera, Fabra és corresponsable de 'tot el que ha fet el fins ara president Francisc Camps, de les seves polítiques de dreta i antivalencianes que han portat a un desastre econòmic, social, ambiental i democràtic'. La coalició no admet que el PP designe 'a dit' un candidat que no es va presentar a les eleccions.

El futur president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha volgut mostrar hui, només dos dies després de la dimissió de Camps, un talent prou diferent del seu predecessor; ha respost a totes les preguntes dels periodistes en un esmorzar informatiu, en què ha dit, entre més coses, que pensa fer públics tots els contractes entre la Generalitat i les empreses de la trama Gürtel i ha insistit que treballaria perquè TV3 es puga veure al País Valencià i Canal 9 a Catalunya.

Fabra ha recordat el seu comentari a Facebook poc després de l'apagada de TV3 al País Valencià, en què deia que no entenia que no es poguera veure aquesta cadena. Avui ha reiterat que en aquell comentari va dir el que li semblava 'més sensat'.

Francisco Camps ha dimitit de president de la Generalitat Valenciana. Ho ha fet cinc dies després de l'obertura de judici oral pel 'cas dels vestits', que el vincula amb la trama corruptiva Gürtel. 'Voluntàriament oferisc el sacrifici personal perquè Mariano Rajoy sigua el pròxim president i perquè el PP governe a Espanya', ha declarat Camps en una compareixença aquesta vesprada (discurs en text i vídeo), unes hores després que l'ex-vicepresident Víctor Campos i l'ex-conseller Rafael Betoret s'hagen declarat culpables de suborn impropi.

'Avui perd per a sempre els del sistema brutal que no ha trobat en mi ni un euro més dels que he declarat que tinc; tinc menys del que tenia quan vaig arribar. No han pogut demostrar res perquè no hi ha res. El sistema brutal és a punt de caure damunt de les eleccions. Els que han intentat convertir en un obstacle aquesta gran mentida es queden avui amb res', ha afegit.

El president de la Generalitat, Francisco Camps, es troba contra les cordes, després que l'ex-vicepresident de la Generalitat Víctor Campos i l'ex-cap de gabinet de la conselleria de Turisme i actual responsable de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret, hagin acceptat l'acusació en el cas dels vestits i s'hagen declarat culpables de suborn. Camps havia comunicat al Tribunal Superior de Justícia valencià que aniria hui per a signar la declaració de culpabilitat, però a última hora s'ha fet enrere i no ha anat. El tribunal ha tancat i no obrirà fins demà a les vuit del matí.

Hui el president de la Generalitat havia anul·lat els actes que tenia previstos a Castelló, i fins a les tres de la vesprada s'ha esperat que arribara a la seu del Tribunal Superior de Justícia. Els advocats havien avisat al tribunal que Camps hi aniria, i fins i tot havien demanat que obriren la porta perquè hi poguera entrar en el cotxe oficial. Però a última hora Camps ha trucat dient que no hi aniria.

M'alegra que Ximo Puig, alcalde de Morella i diputat a les corts valencianes considere que la regeneració del seu partit passa per un procés de valencianització (El Punt, 23/06/2011). És bo trobar gent -en qualsevol partit- que considera que ser valencià és un valor i no un llast. No sé, però, si arriba a temps. 

Diuen que, durant el procés d'elecció de secretari general del PSPV, a què ell optava, un dels pesos pesants del partit va dir que Ximo Puig no podia ser secretari general del PSPV perquè tenia 'massa accent valencià'. No cal dir que qui ho deia no en té gens, d'accent valencià. De fet, ni tan sols està capacitat per a parlar en aquesta llengua, i així utilitza -sempre- la dels castellans.

Allò que impacta, però, és que en un partit valencià, aquesta característica fonètica haja pogut ser considerada com un inconvenient (tenir accent andalús ho seria en el PSOE andalús?). Potser no xoca tant si pensem -per exemple- que tota la campanya electoral en pobles com ara Massalfassar, Museros o Massamagrell s'ha fet íntegrament en espanyol. De fet, han usat el valencià sensiblement menys que el PP. Si hi afegim que el seu eslògan era l'aberrant 'Altre (sic) camí es possible', resulta difícil pensar com podria, qualsevol formació política, menystenir més el valencià.

El secretari general del PP valencià, Antonio Clemente, ha defensat 'l'honorabilitat del president Francisco Camps' després que el jutge decidíra obrir judici oral divendres passat pel 'cas dels vestits' derivat del sumari del 'Gürtel'. Clemente ha dit en una entrevista a Punto Radio que Camps 'no es planteja la dimissió ni ens la plantegem nosaltres'. Preguntat sobre la possibilitat que el president del PP, Mariano Rajoy, forci Camps a abandonar el càrrec, ha sentenciat: 'Això no passarà'. Clemente ha manifestat la seva confiança i la del partit en Camps assegurant que 'és una persona honrada'.

El jutge José Flors troba que hi ha indicis de delicte pel fet que Camps acceptés regals dels responsables de la trama corruptiva (interlocutòria, en pdf). A més de Camps, seuran al banc dels acusats l'ex-secretari general del PP valencià i diputat Ricardo Costa; l'ex-vice-president del Consell, Víctor Campos, i l'ex-cap de gabinet de la conselleria de Turisme i actual responsable de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret.

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, serà jutjat per un delicte de suborn impropi en el conegut 'cas dels vestits'. El jutge instructor del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJV), José Flors, troba que hi ha indicis de delicte pel fet que Camps acceptés regals dels responsables de la trama corruptiva (interlocutòria, en pdf). A més de Camps, seuran al banc dels acusats l'ex-secretari general del PP valencià i diputat Ricardo Costa; l'ex-vice-president del Consell, Víctor Campos, i l'ex-cap de gabinet de la conselleria de Turisme i actual responsable de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret.

En la interlocutòria, Flors desestima els arguments del PP i afirma que hi ha indicis de la comissió del delicte de suborn. A més, exigeix el dipòsit d'una fiança de 53.000 euros, que és la suma de la multa que reclama la fiscalia anticorrupció més un terç d'aquesta quantitat.

El CEAM d'Altea acull aquest pròxim dimecres 20 de juliol la cita més important de l'estiu per al centre de transfusions d'Alacant. Es tracta de la tradicional marató de donació de sang, que enguany torna a realitzar-se en la localitat.

Des de l'àrea Socio-sanitària es convida a tots a participar en aquesta iniciativa solidària, fent especial èmfasi en aquelles persones que encara no s'han incorporat a la donació, doncs la seua contribució és de vital importància per a salvar als malalts que estan en els hospitals de la província d'Alacant. La sang és imprescindible per a salvar la vida de molts malalts, per això es recorda que a l'estiu se segueixen necessitant 300 unitats de sang diàries.

Segons el regidor d'aquesta àrea, Gregori Alvado, "la intenció des de l'ajuntament és col·laborar al màxim amb el centre de transfusions, igual que ho fan altres municipis, ja que és de vital importància ser solidari i poder salvar vides donant sang". Per tot açò es té previst enviar un equip mèdic al CEAM perquè els ciutadans puguen realitzar la seua valuosa aportació. 

El dimecres a les 8 de la vesprada, en el Centre Social, el BLOC convida a tots els ciutadans a la xarrada-col·loqui "Present i Futur del riu Algar".

Intervindran Lluís Ferrando, l'advocat que ha portat el contenciós per a la paralització del projecte "Los puentes del Algar" i el biòleg Enrique Murgui.

Parlaran també de la denegació per part de Conselleria de la declaració de parc natural i de la necessitat de la protecció d'este paratge.

Ecologistes en Acció denúncia el vessament il·legal d’aigües residuals per part de la depuradora de Benidorm (E.D.A.R.)situada al mig de la Serra Gelada. Des de fa 23 anys que aquesta depuradora, propietat del Consorci d’aigües de la Marina Baixa, està vessant aigües tèrboles al mar mediterrani, i embrutant les costes de Benidorm, Alfàs del Pi i Altea. A la imatge és pot comprovar clarament aquests vessaments des d’una vista aérea de la zona. 

Els vessaments il·legals que és produeixen des de 1987, produeixen la desaparició de flora i fauna marina de la zona, contaminant milers d’hectòmetres cúbics al dia. Aquesta aigua, tractada correctament podria servir per a consum agrícola, amb un tractament anomenat terciari aquestes aigües serien aptes per al reg de camps de cultiu.

El vessament es produeix directament al parc natural de la Serra Gelada. Comptant amb el beneplàcit de la Generalitat Valenciana, la Conselleria de Territori, l’ajuntament de Benidorm i la direcció del Parc Natural de la Serra Gelada, ja que sense la participació directa per acció o omissió aquest vessament no seria possible per ser contrari al dret comunitari.

La Unió Europea ha publicat un document sobre les seues propostes d'inversió per al periode 2014-2020 en el qual recull, per fi, el corredor mediterrani entre les 10 línies ferroviàries que considera prioritàries al continent. La mala notícia és que la UE deixa fora les comarques del sud del nostre país, donat que el traçat proposat és Algeciras-Madrid-València-Barcelona-França.

 

La Comissió Europea ha fet públic un document amb les seues propostes d’inversió comunitària per al període 2014-2020. Un primer avanç que arreplega, entre altres coses, els deu corredors ferroviaris en construcció que considera més prioritaris per a Europa. En el document es cola, per fi, com a eix bàsic el corredor mediterrani. No obstant això, no apareix com ho ha dibuixat El Govern espanyol ni de bon tros com demanen els empresaris i polítics valencians: Alacant es queda fora, com també Múrcia i Almeria. El traçat mediterrani que proposa la Unió Europea comença a Algeciras, discorre per Madrid i d’allí, a València, Tarragona i Barcelona, fins a la frontera francesa.

"El document europeu fa referència als pressupostos fins a 2020. Però la definició de la xarxa prioritària transeuropea preveu fons fins a 2030, i no es farà pública fins a setembre. Així que encara tenim esperança d’aconseguir el traçat complet. I continuarem lluitant", va assenyalar ahir Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, lobby europeu que porta anys defenent el corredor. "No és una decisió definitiva, però sens dubte, la decisió és un indici", va reconéixer preocupat Amorós.

El Tribunal Suprem espanyol ratifica la suspensió del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal, ordenada pel Ministeri de Cultura, i desestima el recurs que havia presentat l'Ajuntament de València per a poder continuar enderrocant edificis del barri (sentència, pdf). Així, es confirma l'ordre del ministeri que impedeix enderrocar cap edifici més fins que no hi hagi una sentència en ferm de l'Audiència espanyola sobre la il·legalitat del pla de l'ajuntament.

El Ministeri de Cultura espanyol va dictar el desembre de 2009 un ordre per a declarar que l'actuació urbanística de l'ajuntament que pretenia prolongar l'avinguda Blasco Ibáñez fins al mar constituïa un acte d'espoliació del patrimoni històric.

Els informes del ministeri sostenien que amb el pas de l'avinguda Blasco Ibañez pel mig del barri es destrueix la trama singular del Cabanyal, enderrocant 1651 habitatges, uns 400 protegits pel seu valor històric, alguns d'ells ja enderrocats, i que per tant s'estava cometent un 'espoli del patrimoni històric'. L'ajuntament de València, de la seva banda, mantenia que amb l' actuació s'acabaria amb la degradació d'un barri en el que viuen moltes minories conflictives i que està replet de solars producte dels enderrocs.

En el primer ple d'aquesta legislatura s'ha imposat un nou sistema d'honoraris i sous en l'equip de govern imbuït pel principi de rigor i austeritat.

Concretament podem informar que s'han rebaixat les despeses per assistència a comissions informatives un 45%. Així mateix els sous d'alcalde i regidors un 10% i de personal de confiança dels polítics un 30%.

Totes aquestes mesures suposen un estalvi de gairebé 300.000 € anuals respecte a les despeses de 2007, gairebé un 40% menys del que es venia gastant fa quatre anys.

 

València necessita una cançó és un documental que s’endinsa en el gran moment que atravessa la música en la nostra llengua al País Valencià. Dirigit per Borja Pons i Guillem Nicolàs, l’audiovisual compta amb més de 30 entrevistes entre músics (Raimon, Feliu Ventura, Xavi Sarrià (Obrint Pas), Pep Gimeno “Botifarra”), periodistes (J. Vicent Frechina) o sociòlegs (Rafa Xambó), en què analitzen el gran esclat que ha experimentat la música en valencià durant els últims anys.