Si participes en la vaga, deus haver sentit aquests arguments amb tota seguretat. Si estàs indecís o indecisa sobre què cal fer el dia 29-M, potser t’interessa llegir-los.

Argument esquirol #1

“No faig vaga perquè no m’ho puc permetre.” La reforma laboral suposarà amb tota seguretat una rebaixa generalitzada dels salaris. No pots permetre’t deixar de guanyar el sou d’un dia i sí, en canvi, que t’abaixen el sou permanentment o que t’acomiaden gratis, o que si tens 10 anys treballats en l’empresa, la teua indemnització passe de 18.900 euros a 7.845. Curiós, no?

Argument esquirol #2

“La vaga no servirà per a res.” Totes les millores de les treballadores i treballadors s’han conquistat històricament a través de la lluita. Ningú no ens ha regalat res. El que està demostrat que no serveix de res és no fer res. A la pregunta de si una vaga d’un dia serà suficient, la resposta és “no”. És només el principi del recorregut, però n’és un pas molt important. Si ens imposen la reforma laboral més dura d’aquesta “democràcia” i no responem, les successives seran encara més demolidores. Es pot i s’ha de tombar aquesta reforma laboral.

Sense anar massa lluny, la vaga de 1988, que va ser d’un dia, va obtindre un gran èxit i això va comportar la consecució del reconeixement de gran quantitat de drets, com ara increments salarials de l’IPC+2 % i la creació de les pensions no contributives i el dret de negociació col·lectiva en el sector públic.

Argument esquirol #3

“La vaga no soluciona res.” La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que ara per ara els treballadors i les treballadores tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument el conjunt dels treballadors i treballadores. També et perjudica a tu. Si la vaga no solucionara res, d’on prové l’obstinació dels empresaris que el seu personal no en faça, fins al punt d’arribar a les amenaces i coaccions; que potser és delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Tot té un causalitat, res no passa per casualitat.

Argument esquirol #4

“No estic d’acord amb els sindicats majoritaris, per això no faig vaga.” A la convocatòria de vaga s’han sumat desenes de sindicats minoritaris o majoritaris de diversos sectors i de diferents ideologies. Encara més, els primers convocants d’aquesta vaga no van ser UGT i CCOO, sinó ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS (majoria sindical basca) i CIG. També se sumen a la convocatòria les anarcosindicalistas CNT i CGT, la Confederació Intersindical (a la qual pertany Intersindical Valenciana), USO, Solidaridad Obrera (majoritari per exemple en Metro de Madrid), partits polítics tan dispars com IU, Esquerra, Compromís, Amaiur, BNG i organitzacions socials de tot tipus com 15-M, Joventut sense Futur, etc., que no comparteixen la verticalitat dels sindicats majoritaris i són crítiques amb la seua labor dels últims anys. Per tant, el suport a la vaga és generalitzat. Es pot criticar el que es vulga a UGT i CCOO, però com pot ser que qui criticaven la “suposada inacció” d’aquests sindicats ara es neguen a secundar una convocatòria en la qual tracten de “fer”. 

O és que es tracta de criticar-los facen el que facen? Per què? Bé, això donaria per a un altre text. Curiosament el conjunt de sindicats són l’únic mur que els poders econòmics volen assolar. Per això, aquesta campanya contínua de desprestigi.

Argument esquirol #5

“Hi ha llibertat, cada u pot fer el que vulga. A més si faig vaga em descompten x euros, i no m’ho puc permetre.” No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris barata el sou d’un dia.

Argument esquirol #6

“Hi ha llibertat, cada u pot fer el que vulga. En la meua empresa si fas vaga et miren malament i, per tant, si en faig, de segur que em trien a mi en compte d’elegir un altre company, si després s’ha de despatxar algú.” No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb l’acomiadament. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris renunciant al teu dret constitucional a la vaga.

Argument esquirol #7

“La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig.” Suposem que aquestes persones quan els fills o filles van fer el primer pas, en compte d’alegrar-se, encoratjar-los i posar-los calçat adequat, els van recriminar no ser capaços de córrer els cent metres llisos en les olimpíades i els van cridar que per a fer tres passos per l’habitació i després caure millor que ni ho intentaren tan sols. Sol resultar curiós que els qui trauen aquest argument, algunes vegades també es queixen dels diners que els descompten. I aquests són els que faran una vaga indefinida, que podria suposar una pèrdua econòmica de centenars d’euros? Curiós també.

Argument esquirol #8

“Els piquets pressionen la gent per forçar-la a fer vaga. Els treballadors i treballadores són lliures d’anar a treballar un dia de vaga.” Si la llibertat realment tinguera tants defensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos els qui mantenen aquesta postura amaguen o defenen la coacció de moltes empreses sobre els treballadors i treballadores que volen exercir el dret constitucional a la vaga i accepten que aquests es vegen obligats a sotmetre-s’hi anant als seus llocs de treball per por de perdre les seues ocupacions o el salari d’un dia. Els piquets històricament impedien que els empresaris contractaren personal per cobrir els llocs dels vaguistes i en l’actualitat tracten de garantir el dret a vaga d’aquells que per pressions de les empreses no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat de treballadors i treballadores, els informen dels motius de la vaga i de les conseqüències negatives que té no sumar-s’hi. Els piquets informatius estan reconeguts legalment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.

Argument esquirol 9

“Amb les vagues no s’aconsegueix res. Però en cas que s’aconseguisca alguna cosa, no hi renunciaré.” Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per atur, les hores extraordinàries, el salari mínim, el conveni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament o qualsevol d’aquests molts altres drets que no es coneixien fa només 150 anys no es van aconseguir a força d’exercir la “llibertat per a anar a treballar” un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hi haja renunciat. Si s’aconsegueix que el govern rectifique i no aplique aquesta reforma laboral que a tots ens afecta i perjudica, les i els esquirols no hauran fet res per aconseguir-ho, però es beneficiaran de l’esforç col·lectiu. Per a aquestes persones això deu tindre molta lògica, per a les persones vaguistes no en té ni troben que siguen persones dignes ni coherents.

 

Argument esquirol #10

“Sóc personal funcionari. La reforma laboral a mi no m’afecta.” Amb les retallades i la privatització dels serveis públics i la deterioració de les condicions laborals (i les que vindran) del personal funcionari, interí i personal laboral de l’administració pública tenim motius més que suficients per a secundar la vaga general, a més de fer-ho també per solidaritat amb la resta de persones treballadores. Si no secundem majoritàriament la vaga general no podrem queixar-nos quan la resta de la societat no ens faça costat en les nostres revindicaciones per la supervivència, la dignitat i els drets laborals del sector públic. Els acomiadaments i les rebaixes en els complements del sou del funcionariat, així com l’eliminació de pagues i sexennis estan per caure. A més, mira al teu voltant: pares, germanes, fills, familiars, amigues, veïns, alumnes… vols dir que una cosa que afecta la majoria de la població no t’incumbeix?

Argument esquirol #11

“Sóc autònom, a mi la reforma laboral no m’afecta.” Un menor salari i unes pitjors condicions laborals per a la majoria de la clientela i persones usuàries d’un comerç o empresa de serveis implica quasi amb tota seguretat un empitjorament de les seues, ja que ningú consumeix ni contracta més serveis si baixen els seus ingressos o si té por de perdre el seu treball.

La majoria de les treballadores i treballadors autònoms poden repartir-se el treball en altres jornades sense que els afecte enormement secundar un dia de vaga. Per al petit comerç obrir un dia de vaga no suposarà una diferència significativa ni una millora substancial en el seu negoci. Ni tan sols els procurarà els ingressos d’un dia normal ja que també hi ha convocada una vaga de consum. En canvi, gran part de la seua clientela valoraria positivament la seua solidaritat a secundar la vaga del 29-M. En lloc d’obrir un dia en què poques persones compraran i moltes decidiran no tornar a fer-ho en establiments d’esquirols pots col·locar en la teua tenda un cartell que diga:
“Benvolguda clientela, en solidaritat amb les persones treballadores assalariades, aquest comerç ha decidit tancar el dia 29 de març per vaga general. Creiem que la reforma laboral perjudica la majoria de la nostra clientela i les seues famílies. Les grans superfícies obriran, per això li suggerim que tinga en compte, com a persona consumidora, els establiments que s’han mostat solidaris amb els drets de la majoria. El dia 30 estarem de nou a la seua disposició. Disculpe les molèsties.”

Argument esquirol #12

“Ja, però aquest govern té majoria absoluta, la gent ho ha volgut així i, per tant, pot fer el que vulga. Que jo faça vaga no canviarà les coses.” Els vots rebuts en unes eleccions no legitimen un govern per a llançar un atac tan brutal contra els drets de la majoria de la ciutadania. A més, aspectes essencials d’aquesta reforma laboral, com ara l’abaratiment de l’acomiadament, no figuren en el programa electoral del PP i, per tant, NINGÚ no ha votat pel partit governant perquè adoptara aquesta mesura. De fet, diversos representants d’aquest partit van negar públicament, tant durant l’última legislatura com durant la campanya electoral, que tingueren intenció d’abaratir o de facilitar l’acomiadament.

El govern ha ocultat informació deliberatament abans de les eleccions i ha mentit als ciutadans sobre les seues veritables intencions. Si la societat es pronuncia a l’uníson contra una reforma laboral injusta, un govern “democràtic” està obligat a escoltar i a obeir.

FONT: Intersindical Valenciana